Hi havia una vegada dos xiquets. El gran es deia Joan i el més petit Jordi. Ells no creien en la nit de Sant Joan.Com els nens no creien en la nit de Sant Joan, una nit a la seva habitació va aparèixer una bruixa fastigosa que lis va contar una historia que deia així:
Hi havia a un poble dos xiquets que no creien en la nit de Sant Joan i al dia següent van tindre la desgracia de morir. El Joan i el Jordi no paraven de repetir
-Es una mentida!
I la bruixa deia:
- Demà pel maití us ho trobareu . ja parlarem demà.
Los xiquets eren molt forts i no tenien por del que pogués passar, Així que van seguir dormint.
Faltaven dos dies per la nit de Sant Joan, els nens es van despertar i no els hi havia passat res.
El Joan va dir:
-Quina bruixa més estúpida, no ens ha passat res.
Al dia següent era el dia de Sant Joan. La mare els va despertar:
Vinga nois amunt.!
Llavors va passar una cosa molt estranya, cada vegada que donaven un pas queia una pedra . Ells no ho sabien però les tirava la bruixa amb la seva màgia. Quan van arribar al parc tots els nens els miraven estranyats.
A la nit van anar al llit i al dia següent tenien tota la cara plena de berrugues. Feien mania i es van asustar molt. Es van posar a plorar i la seva mare molt tranquil·la lis va dir:
-Això us passa per no creure en la màgia de la nit de Sant Joan. Si us trec les berrugues hi creureu? Van dir-li que si. Llavors la mare va agafar tres plantes diferents, les va xafar i els hi va posar a la cara i als deu minuts les berrugues havien desaparegut.
A partir d’aquell dia van creure sempre en la nit màgica , van ballar al foc i van donar les gracies a la bruixa . La gent els aplaudia o aquella nit va ser la millor de la seva vida i també la més curta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada